0612_El_rallador

Oliva en un rall….. que tornen aquells temps!!!

L’herència dels musulmans , és molta i molt rica:

  • les sèquies, i la seua agricultura que ens aportà les fruïtes i hortalitzes, els marjals «almarjals», la taronja, les llimes i l’herència esdevinguda als nostres camps de  tarongers actuals , l`arròs que fa el ventre gros, el sucre, el safrà, fruïts secs….
  • els noms dels pobles i barris, amb arrels lèxiques com al, exemple albufera que en àrab voldria dir pantà, llacuna o  mar petit… o el nom de al-Azraq, el Blau, el castell al- Qal’a o els numerosos  ben tan familiars Benialí, Benissivà, Benirrama, Benissa, Beniaia, Benitaia, Benissili, Benimeli, Benimassot, Benillup, Benimarfull, Benimaurell,…..
  • cuïna i plats, com el blat picat,la rebosteria tradicional, qui no coneix l’Arnadí, un canvi gastronòmic que ens portà a la paella, el putxero, els arrossos melosos, caldosos i secs,
  • i el que ens ocupa a aquest article » el rall»

    0612_El_rallador

    El Grau a l’home rallador.
    Autor: José Miguel Mas Valls.
    Any: 2002.
    Ubicació: Passeig Buenavista. Castelló

rall roig

Llandetes i rall de cotó, Platja Pau Pi Oliva

   Rall o esparver, és el instrument d’un art de pesca artesanal introduïda pels musulmans, i practicada a la Mediterrània a les nostres platges i en moltíssimes altres latituds del món. La pesca amb rall, consisteix amb el llançament d’una xarxa circular, i que perimetralment disposa de ploms per afonar-se ràpidament i agafar a les llisses, la captura més habitual, i altres especies . El rall pot ésser de cànem, cotó o niló monofilament de 0’53 mm, corda de mà d’uns 8 metres, diàmetre d’entre 3 i 6 metres, forat de xarxa, quadre o malla de 2’5 cm, i un pes de 3 a 7 kg.

El rall, fins i tot, li dona nom a un restaurant al qual recomanem una visita i gaurdir d’una bona cuïna. http://www.elrall.es/

 Els pescadors  tiren a l’aigua el rall en llocs de poca profunditat  atrapant els peixos que nedaven a prop, bon pescador és el que llança pla i ràpid. Es tractava d’una pesca de subsistència, que suposava subministrament de peix per les famílies valencianes. El fet conformar-se amb poc però saber viure bé, prop del medi i l’entorn, feia popular aquesta modalitat de pesca. Pescant  amb rall a les platges tan plenes de llum i naturals vesprades i matins passaven volant. El rall, feia que amb les seues captures, les verdures de l’hort, caçant algun ocell i espigolant, la vida fora molt plena. Tots deien que en  tenien prou i els sobrava temps per acudir a  tavernes i barets,  i gaudir de plats elaborats amb tots aquestos productes. Sembla que aquells temps sempre estan a la memòria dels pescadors de rall actuals, que lluiten per recuperar aquelles vivències d’abans. Tres bones fotos al Delte de l’Ebre.

2009_MG_2249bn-bis

Autor Joan Astor Vignau Delte de l’Ebre Pesca amb rall. Preparació.

2009_MG_2227bn-bis

Autor Joan Astor Vignau Delte de l’Ebre Pesca amb rall. Llançament.

2009_MG_2242bn

Autor Joan Astor Vignau Delte de l’Ebre Pesca amb rall. Peix al cove.

 

Qui no recorda la Llissa torrada amb oli, sal i pebre roig.Espencada i deliciosa i en bona companyia no era igualada per res, per esmorzar.

llissa espencada all, oli i pebre roig

Un Decret actualment regula la pesca amb Rall i a Oliva estem d’enhorabona amb l’Associació de Pescadors «Oliva en un rall» de nova constitució. Uns i altres esperem que el rall continue i pogam passar el temps observant en les ones transparents de la mar, les llisses nedant lliurement. Qué tornen aquells temps!!!!!

El Blau 

Posted in Blog.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>